Breu reflexió sobre les eleccions gregues i franceses

Breu reflexió sobre les eleccions gregues i franceses

Les eleccions legislatives d’ahir diumenge tant a Grècia com a França suposen un punt d’inflexió en la construcció de la UE. Malgrat no haver-se aconseguit una victòria electoral de Syriza, com molts desitjavem, que fes d’aquesta inflexió un punt de no retorn per començar a construir l’europa social i dels pobles, crec que en podem extreure algunes bones lliçons:

  • En general, com va passar aquí el passat 20N, els electors castiguen la desunió: un 85% dels electors verds, un 75% dels d’Antarsya i un 50% dels del KKE van traslladar el seu vot cap a Syriza.
  • Syriza és la gran vencedora les eleccions gregues: malgrat no obtenir el major percentatge de vots, Syriza ha capitalitzat el vot d’esquerres, i en tres comtesses electorals ha multiplicat per 4 els seus electors. En aquestes darreres eleccions el creixement ha estat del 50% respecte fa només un mes i mig, però ho ha conseguit malgrat les amenaces i mentides  internacionals, i el frau electoral per part de ND.
  • Però atenció, el sistema electoral no és el culpable de la segona posició de Syriza: és fals que amb un sistema proporcional Syriza hagués quedat en primera posició i que tindria majoría absoluta. Syriza va conseguir poc més d’una quarta part dels sufragis, pel que en un sistema proporcional tindrien… Doncs això, una quarta part dels escons. El regal de 50 escons al partit més votat és totalment injust, però no és el culpable de que Syriza hagi quedat segona.
  • La victòria de Syriza és electoral però també política: Que pràcticament la totalitat dels partits grecs parlin ara de renegociar el rescat (a excepció dels altres partits d’esquerra, KKE i Antarsya, que també parlen de trencar-ne el pacte) és gràcies a la pressió social i política de Syriza, i això és una altra victòria que ja és seva però que també hauran de ser capaços de capitalitzar.
    He fet un gràfic comparatiu entre el resultat real (esquerra) i el d’un sistema proporcional (dreta). En un proporcional el parlament helè quedaria dividit exactament per la meitat entre esquerres i dretes, i per tant l’única forma de governar de l’esquerra seria un gran pacte entre Syriza, el PASOK, Esquerra Democràtica (Dimar) i KKE. Degut a la negativa d’aquests últims a fer pactes amb la socialdemocràcia (i així els va) i a la probable entrega del PASOK a un govern de dretes, aquesta opció em sembla tant remota com formar un govern d’esquerres amb l’actual composició.

  • A França, encara existeix un espai entre el laborisme i l’esquerra alternativa: l’espai roigverd d’Europe Ecologie va conseguir trencar els pronòstics i situar-se per davant del Front de Gauche, malgrat a les presidencials el Front de Gauche va aconseguir un dels millors resultats de l’esquerra i els verds van fer el ridícul. Per tant, penso que les lliçons aplicables són les mateixes: sí que hi ha un espai roigverd, però els electors castiguen la falta d’unitat i premien els bons lideratges.

Què us sembla? Què afegiríeu com a lectures positives dels comicis d’ahir?