Com Syriza va aconseguir la unitat a Grècia i com l'aconseguirem aquí

Com Syriza va aconseguir la unitat a Grècia i com l’aconseguirem aquí

Ahir al matí vaig poder assistir a l’Escola d’Estiu de la Fundació Nous Horitzons (Think Tank d’Iniciativa per Catalunya Verds), que clausurava la seva segona edició amb la xerrada “Experiències internacionals, alternatives a l’austeritat”.
Aquesta xerrada comptava amb ponents molt interessants: Genaro Migliore de SEL (Itàlia), Guofríour Lilja Grétarsdóttir de l’esquerra verda islandesa, Stavros Karagkounis de Syriza (Grècia), Joan Herrera i Ernest Urtasun d’ICV, i havia de comptar amb la presència d’ Alain Lipietz d’Europe Ecologie-Les Verts (França), però finalment no va poder ser.

Totes les xerrades han estat molt instructives, i us recomano que les repasseu, però volia transmetre la pregunta que li he fet al company de Syriza i al Joan Herrera i les conclusions.

1. Com van aconseguir la unitat en el front social

Karagkounis ha explicat el que ja sabem: treballar amb els moviments socials locals, estant on se’ls necessita amb totes les forces i ajudant la gent com la gent necessitava que se’ls ajudés, procurant no “anar a impartir liçons”.
Penso que això ja s’està fent en moltíssims fronts unitaris com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, les assemblees de barri, Aturem Eurovegas, etc. I que encara s’ha de fer més, i aprendre del que va passar durant el govern d’entesa i no despoblar aquests espais de militants amb capacitats organitzatives en el moment d’accedir a les institucions. A veure si un altre dia en puc parlar més.

2. Com van aconseguir posar-se d’acord en el front electoral

Karagkounis ha parlat de la importància de la unitat en base a un programa de mínims que comença per el No al Memoràndum, i que permet portar l’esperança a la població, l’esperança en una alternativa. Ens ha explicat que la unitat ha requerit de molta generositat per totes les parts i aparcar moltes diferències polítiques en favor de poder avançar.

La pregunta que jo li he transmès és que tots ens omplim la boca d’unitat, i trobem molts espais on treballar plegats, però quan es tracta de donar la batalla electoral i institucional, massa sovint s’acaba discutint “a ganivetades” per com repartir les responsabilitats (i les respectives cadires, és clar), i que per tant m’interessava conèixer com van fer per configurar les llistes electorals.

La seva reacció ha estat de sorpresa, primer, ja que no entenia la pregunta: “El poblé, és qui escull els representants”, clar.
Poc després, en veure les nostres cares d’incredulitat, ha donat més detalls: resulta que el sistema electoral grec és de llistes tancades desbloquejades.
Què vol dir això? Això vol dir que malgrat els ciutadans no escullen quins noms figuren a les paperetes de vot, sino que ho fan els partits, el ciutadà marca (amb una creueta, ja m’enteneu) quins dels candidats de la llista vol votar.

Això, evidentemente facilita considerablement la creació de coalicions, ja que s’elimina una de les principals baralles a l’hora de concórrer plegats a unes eleccions.

3. Un moment, un moment: segur que no ha estat tant fàcil

No s’ha de ser il·lús i pensar que aquesta és la única barrera institucional que hem de salvar aquí per poder crear una Syriza Catalana. Després de l’acte vaig aprofitar que li feiem un vídeo anunciant l’acte d’avui a l’Ateneu Roig per fer-li algunes preguntes més:

Com decidíeu quins noms figuraven a les paperetes de vot?
“Es feien assemblees per circumscripcions i la militància (de totes les organitzacions) allà reunida hi proposava noms, que es votaven” en una mena de primàries. “La proporció de noms a les paperetes corresponia bastant a la proporció de militància que tenia cada organització però bàsicament depenia dels militants de cada circumscripció.”
Atenció, perquè això “té truc”: Synaspismós és absolutament majoritària a pràcticament tot arreu. Això aquí no passa: Els sectors esquerranosos d’ERC i PSC estan repartits molt desigualment segons el territori i fins i tot la localitat. ICV-EUiA és majoritària dins l’espai de l’esquerra transformadora a Barcelona i zona metropolitana, però no ho és fora de l’àrea metropolitana; de fet, dins la coalició el repartiment de “corrents” entre ICV, EUiA i els diferents partits que formen EUiA són diferents depenent de la població, com també és diferent la qualitat de la relació entre els seus militants. Les organitzacions com Revolta Global o en Lluita són bastant fortes en militància activa al carrer a l’àrea metropolitana, però practicament inexistents fora d’aquesta on la CUP és sovint més forta que ICV-EUiA i RG junts.
Al que em refereixo és que ningú amb seny a Grècia gosa discutir-li a Synaspismos que la majoria de candidats han de ser seus, però aquí el repartiment d’activismes és força més complex. N’Stavros mateix em reconeixia que la proporció habitual a les assemblees podia arribar a ser d’uns 20 militants de Synaspismós per cada militant d’altres organitzacions.

Degut a que la gent pot escollir lliurement els diputats, no hi ha hagut cert malestar a Synaspismos per hver obtingut menys diputats dels que proporcionalment els correspondria dins la coalició?
“No, hem obtingut tant bons resultats que a ningú li preocupa això. De fet, fem acudits sobre els diputats, que no es coneixen entre ells i quan es troben al parlament descobreixen que són de Syriza quan es presenten”. Vaja, que es tracta d’una història d’èxit, on tothom està content: els partits minoritaris dins la coalició han obtingut fins a 3 diputats cada un, representació que mai haguessin pogut obtenir sense participar de la coalició, i l’aliança ha potenciat el conjunt, fent que Synaspismós (i a partir de la tardor ja Syriza, que es fundarà com a partit) sigui la primera força de les esquerres al parlament.

4. Quins altres reptes tenim per una Syriza Catalana?

Cal tenir en compte més factors per aprendre de l’experiència grega: la clau de l’èxit no és només el treball de base i la unitat sinó la descomposició completa del sistema (de partits) grec, “un sistema clientelar al qual se li han tret els recursos i per tant s’enfonsa gairebé sol” (parafrasejant el company Oriol Costa). Principalment, ha estat l’ensorrament del PASOK el que ha permès a Syriza aparèixer com el front de xoc contra els mercats.

De moment, i tal com senyala l’enquesta de El País, tant el PSOE com el PSC van en prou bon camí cap a la seva PASOKització. Com també comentava el company Costa arrel de les paraules de Genaro de SEL, “els partits laboristes poden sobreviure a fer polítiques de dretes i renunciar a la redistribució mentre el pastís es fa més gran, però no poden fer-ho mentre el pastís es fa més petit i en favor dels poderoros, i el PSOE va fer el gir oposat a que necessitava, igual que el PASOK”.

Finalment, és clar, no podem oblidar l’eix nacional, que eleva al quadrat la complexitat de les esquerres als països catalans. Personalment penso que el programa de mínims ha d’apostar per la defensa radical de la democràcia, prengui aquesta la forma d’estat que prengui. I això vol dir que haurem de ser generosos tant els federalistes com la resta d’opcions nacionals.

5. Seguim treballant, més intensament encara.

En qualsevol cas, i com ha dit en Joan Herrera, cada cas i cada moment és diferent, i a Catalunya i a l’estat la unitat “No vindrà donada per disseny [des de dalt] sinó per treball, […] cal continuar treballant en espais d’unitat com Aturem Eurovegas, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, etc”, però tenir clar que “Que a més de la batalla del carrer, també s’ha de lliurar i s’ha de guanyar la batalla institucional” *

Us deixo amb el video que hem gravat amb en Stavros. A la foto de dalt, el podeu veure en un moment del dinar quan li hem passat el diari El País amb la darrera enquesta d’intenció de vot, i ha hagut de buscar a la lletra petita algún rastre del grup de L’Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA). Sorprenentment a la web encara hi trobem menys informació del creixement de les esquerres, que doblen el seu percentatge de vot fins gairebé el 14%.


#AmbSyriza from Compacto Producciones on Vimeo.

* Esther Vivas, pren nota que estàs esquizofrènica: ara em presento ara no serveix de res, ara em mola Syriza però presentar-se és caca…