Film Crowdfunding 2015

Més suport del públic que mai, també amb crowdfunding

Ahir l’associació de productors PROA, a la que COMPACTO estem associats, em va publicar al seu butlletí setmanal un petit text sobre l’evolució del crowdfunding audiovisual a Espanya. Vet aquí:

Quan a principis de 2012 vam inscriure COMPACTO.coop a Pro-Docs ja era bastant clar que la crisi també era, en el nostre sector, de fi de cicle i que només hi podíem sortir amb la complicitat dels que mai han deixat de ser-hi: els nostres espectadors. Molts companys i companyes em vau anar coneixent com “el del crowdfunding”, en tant que ferm defensor d’aquesta via de finançament, i vull conservar l’apelatiu en aquest primer text per a l’Infoproa perquè (deixeu-m’ho recordar) allò més important del crowdfunding sempre serà el “crowd”: usar-ho com una manera de connectar amb el públic, fer que deixi de ser passiu i convertir-lo en una comunitat activa al voltant del projecte. Aquell 2012, COMPACTO va batre el rècord de recaptació crowdfunding en el sector audiovisual amb gairebé 33.000€ que representaven el suport de 300 persones per a “Tots els camins de Déu”, un projecte molt complicat pel mercat i que, de fet, encara hem d’estrenar: drama que acaba en tragèdia, en català, directora i productor novells…

L’any següent hi vam tornar amb un crowdfunding per als nostres projectes, per a “El camí més llarg per tornar a casa”, d’atributs semblants i que amb 5 nominacions als Gaudí penso que és una bona prova que aquell únic suport extern inicial via crowdfunding té molt poder. Aquell 2013 es va batre el que encara és el rècord espanyol de recaptació audiovisual amb gairebé 350.000€ de 8.000 persones: “L’endemà” d’Isona Passola. És freqüent despreciar-ne la campanya com si el tema (la independència) ho fos tot, oblidant que un esperit de servei (almenys per al públic objectiu), l’elecció del moment post-gran-mani-del-2012, la figura d’una directora-productora de molt prestigi, i una campanya de comunicació perfectament orquestrada amb mitjans tradicionals i xarxes socials (digitals i analògiques) són el que ho van convertir en un gran èxit de crowdfunding a nivell europeu i mundial.

El 2014 vam veure les primeres nominacions als Goya pel crowdfundejat “Stockholm”, i el 2015 hem vist com els films que han usat crowdfunding sumen 7 nominacions als Goya i 7 més als Gaudí: les ficcions “B la película”, “Techo y comida” i “El camí més llarg per tornar a casa”, el documental “I am your father”, i el curt “Nada SA”. Comú a aquestes 5 produccions és que el públic, la comunitat, ha representat el suport més important per a fer-les possible en primer lloc, i, en segon, per fer-ne possible un recorregut que encara no ha acabat i gràcies al qual podran entrar en els canals que encara garanteixen la rendibilitat econòmica. La majoría són d’associades a PROA, per cert! Als gairebé 900.000€ recaptats el 2015 per a l’audiovisual espanyol a Verkami cal sumar-li una nova eina que, amb la mateixa premisa de transformar el públic a la nostra comunitat fa que ens ajudi en la distribució: Screen.ly i el crowdticketing.

És clar que el mercat audiovisual espanyol no s’adapta del tot als nous temps. Allò vell es resisteix a morir i allò nou no acaba de néixer, i en aquest clarobscur aparèixen els monstres. Però siguin quin siguin els monstres (un altre dia ja els comentem), insisteixo que la millor manera d’enfrontar-nos-hi sempre serà de la mà del públic, els nostres conciutadans, i el crowdfunding és una forma directa de fer-ho.